A peu de carretera

La Pera (Baix Empordà)

En Juanjo ven llenya, desballesta cotxes, fa de transportista amb el seu camió... el què sigui per tirar endavant

«Les coses no van bé», sospira en Juanjo. «Els únics que poden dir-ho són els rics, els polítics i els venedors de droga. La resta, ho passem malament».

Té quatre fills i durant els últims anys havia tingut feina en el món de la construcció, fins que tots els contractes van anar desapareixent. Va haver de fer un pensament i se’n va anar a viure en una casa que tenia el seu pare: l’antiga estació de tren de La Pera, que durant un temps també va ser un club de cites a peu de carretera.

«Tenim un sostre, però hi ha setmanes que no n’hem tingut per comprar llet ni cafè. A Càritas ja no podem anar-hi perquè ens van dir que només era per un mesos».

La seva dona cobra des de fa un mes la renda mínima d’inserció però ell no té dret a cap prestació, ni va poder cobrar l’atur al seu dia. «He estat autònom molts anys, així que res».

Ara tramita baixes de cotxes i els desballesta, fa viatges amb el seu camió i, durant l’hivern ven llenya. El què sigui per sobreviure. «Faig el què puc. Això sí, de manera honesta: no em puc permetre d’anar a la presó, la meva família em necessita. A més, a mi no em perdonarien res. Ara, els que roben però porten corbata… aquests no els passa res!»

 

comparteix aquesta pàgina

 

Vols saber-ne més de...

La Pera
 

1 Comentari

  1. Miquel55
    18 agost

    Això de la corbata crec que ja sé per qui va…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *