Final de viatge a Santamaria

Serrateix (Berguedà)

La família Santamaria, originària d'Avià, va arribar a Serrateix el 1602

Hi ha qui diu que avui dia ja no hi ha diferències entra la vida a pagès i la vida de ciutat, que a tot arreu hi ha llum, aigua, telèfon i els mateixos avenços. És per això que hem volgut dedicar set mesos creuant Catalunya, amb l’objectiu d’entendre com és  la vida als municipis més petits. Ho hem compartit a través d’aquest web i, com ja sabeu, hem recollit molt material.

Tenim llibretes plenes d’apunts, discos durs plens de fotografies, hores de gravacions, carrets de Hasselblad per revelar i records recollits amb els cinc sentits. Necessitem uns mesos per poder treballar aquest material i, si tot va bé, tornar l’any que ve amb la notícia d’un llibre i una app.

Després de recórrer totes les comarques catalanes amb micropobles hem acabat al cor de Catalunya, al baix Berguedà, en una casa de pagès que és testimoni de la història d’aquest país. Els primers documents que mencionen la família són del 1300, però es creu que la casa és anterior.

A les parets hi pengen fotografies que testimonien que sota una mateixa teulada hi han anat vivint moltes generacions, segant, sembrant i batent.

Hi ha fins i tot un catedràtic d’antropologia de la UB, l’Ignasi Terradas, que ha dedicat un llibre sencer a explicar la història d’aquestes cases: «El món històric de les Masies» (Curial, 1984), ara descatalogat.  Les cases pairals són la construcció que per a alguns representa l’essència mateixa de Catalunya i que l’equip de Rafael Patxot va retratar el segle passat.

Aquest és el lloc on ha nascut i crescut l’Urbici Santamaria, de 85 anys, testimoni d’una generació que ha viscut en la seva pell la novel·la més emocionant que s’hagi escrit.

Ara l’Urbici n’ha oblidat la majoria dels capítols per culpa d’una embòlia i de l’alzheimer. Però, com sempre passa, n’hi ha que creiem important escriure i fotografiar tot això perquè en quedi constància per sempre més. Gràcies de nou a totes les persones que ens esteu acompanyant en aquest camí.

Tornem d’aquí a uns mesos!

 

comparteix aquesta pàgina

 

Vols saber-ne més de...

Viver i Serrateix
 

Comentaris

  1. Montse FF
    18 novembre

    Ostres, la núvia de la primera foto va de dol? És estrany, oi?

    • Microcatalunya
      18 novembre

      Ben vist! ens va dir que segurament era perquè s’havia mort algú proper a la família. Abans hi havia dols que podien durar anys…

  2. Marta Foix
    25 febrer

    Hola! De tot aquest material en sortirà un llibre? Quan?

  3. Montserrat
    10 febrer

    Perdoneu que m’ hi fiqui però les nuvies abans dells anys 50 anaven vestides moltes de negre , sense ser dol, tant sols les nuvies de cases benestants i sobretot de ciutat anaven de blanc.La moda dels anys 30 i 40 eren trajes sastre, sobretot pq el podien dur per moltes altres ocasions……penseu que a pages el vestit del nuvi nomes s’ el tornava a posar el dia que es moria o si mes no aprofitaven les sabates per l’ eenterrament.

    • Jordi22
      15 febrer

      Interessant… I per les comunions també anaven de negre?

  4. NO HI VEIG CAP POBLET DE LA ZONA CENTRE-OCCIDENTAL DE CATALUNYA. N´HI HA DE BEN INTERESSANTS I POC CONEGUTS
    EM REFEREIXO ALS 46 DE LLIBRE
    SI QUE HI SURTEN AL VOSTRE BLOG

    ENHORABONA PER FER CONÈIXER LA NOSTRA GENT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *